Plató- El Demiürg 

Aquest fragment de Plató pertany a la seva obra Timeo, i tracta com a tema principal el demiürg o artesà, la paraula amb la qual el filòsof designava a la causa ordenadora del món.

Un possible títol per aquest text: La causa que tot ho fa possible

Anàlisi 

Plató afirmava l’existència de dos mons. El món sensible, el de les coses concretes, i el món intel·ligible, en el qual trobem les idees, separant així les coses intangibles de les perceptibles. Per a Plató, les coses participen de les idees, però també hi són presents a les coses. Al text, Plató afirma que tot allò que neix, ho fa per alguna raó, ja que del no res, no pot sortir res. El demiürg no és un principi creador, sinó que ordena les coses a partir de les idees. Tot el que neix, per tant, és per necessitat i aquesta necessitat és la que produeix obres belles. El demiürg utilitza el model etern, perquè de lo contrari la seva obra no seria bella, per tant, la causa ordenadora es basa en la intel·ligència, la bondat... i és així com es crea la bellesa.

Per a Plató, el món és bell i etern i intel·ligible, és a dir, hi ha un déu ordenador que representa el nostre món tenint com a model el món de les idees i d'alguna manera a partir de les idees arriba a la veritat, tot el contrari que els sofistes, ja que creien que no es podia arribar a la veritat i a més que l’home. És a dir, el subjecte, és l’important, el subjectivisme i les opinions, i per tant les aparences.

Podem comparar també Plató amb Parmènides i la teoria de l’ésser, doncs del no-res no pot sortir res. També s’assembla al nous, que són les llavors que ordenen les homeomeries. Plató diu que el demiürg utilitza com a model les idees que són perfectes, per això modela i dóna forma a la matèria però com aquesta o és eterna ni indestructible, la seva obra no és perfecta.