Powered By Blogger

lunes, 23 de enero de 2012

Verificabilitat i falsabilitat

En aquest text, l'autor ens explica fonamentalment que els enunciats empírics no es poden verificar totalment, però en canvi, si que es poden falsejar a partir de contrastes i proves empíriques. A més, diu que els enunciats no són deduïbles d'enunciats singulars, però que si que poden ser el contrari d'aquests últims i per tant, els poden falsejar. Es possible deduir a partir de la veritat d'un enunciat singular, la falsedat d'un universal.

Títol: Allunyant-se de la falsedat

El que Popper defensa és que no hi ha fets sense una teoria, i que aquesta teoria, sempre pot ser refutada, en el cas d'enunciats naturals. Diu que no hi ha cap justificació vàlida per passar d'enunciats singulars a enunciats universals i per tant, cap forma de obtenir enunciats universals certs a partir d'un singular. Contràriament, diu que a partir d'un enunciat singular fals, si que es pot obtenir deductivament la falsedat d'un enunciat universal. Per això l'autor pensa que el coneixement científic és probable, perquè molts enunciats no han estat encara falsejats i que per tant, un sistema científic, com diu en el text, no pot ser seleccionat d'una vegada per sempre en un sentit positiu. En definitiva, que cada cop ens allunyem més de allò fals, en comptes d'apropar-nos a la veritat.

El falsacionisme defensa que no es poden obtenir conclusions universal a partir d'enunciats singulars, sinó que de la falsedat d'enunciats singulars es conclou deductivament la falsedat d'enunciats universals i, per tant, que tots els enunciats científics naturals es poden rebutjar tard o d'hora, i que cap pot assolir una veracitat per sempre. D'altra banda, el inductivisme, defensa que la ciència és probablement certa i que els enunciats que no es poden comprovar empíricament, és a dir, verificar-se, no són científics  i no tenen veritat.




La realitat virtual

Aquest és un fragment adaptat a l'obra de Javier Bustamante. Les idees principals d'aquest text són, en primer lloc, que existeix una realitat virtual, la qual elimina els mitjans entre la persona i un món paral·lel i fa que aquesta, es submergeixi totalment en la realitat virtual, en segon lloc, que aquesta realitat potencia una sèrie de sentiments que poden arribar fins i tot a generar més emocions que els de la vida real i en tercer lloc, que la pel·lícula, Desafiament total, defineix totalment l'experiència de viure una realitat paral·lela perquè són capaços d'incorporar a la consciència una vivència irreal i que sembli real.

Títol: Un món paral·lel

El que l'autor ens vol explicar en el moment que apareix una realitat virtual, la vivència de les sensacions pròpiament dites es deixen de banda i entra en joc un fenomen, el qual fa que visquem experiències en un món paral·lel a partir de l'estimulació dels sentits que creen un nou entorn, una realitat creada per l'ordinador que pot arribar a fer que oblidem la nostra pròpia realitat. Un exemple són els espectadors de series i telenovel·les, que poden a arribar a plorar per un personatge irreal i en canvi per desgracies que succeeixen al seu voltant no. Bustamante també ens dóna l'exemple del film, Total Recall, en que la base es principalment incorporar a la consciència una vivència equivalent a algun viatge a alguna part del món, el qual no es viscut en realitat però a la persona sembla que si. Això es comparable amb el que passa amb el món virtual, que sembla que ho estiguis vivint, però en realitat no.

La realitat virtual és un conjunt de percepcions i sensacions que han estat generades a partir d'un suport tècnic que produeixen una ficció i una fantasia utilitzant l'alteració de la percepció i de les sensacions i que fan que ens creiem que la realitat es real. Aquest món seria una petita síntesi entre el món sensible o físic, que és tot allò que percebem a partir dels sentits, que és probablement real i que per tant té una existència i el món psíquic, que és aquell món que està només a la nostre consciència i que es creat a partir de la imaginació, de l'activitat de pensar, i del contingut al qual es refereix, per tant, del món intramental.