Llibre IV de la República.

Aquest fragment, pertany al llibre de la República de Plató.

Aquest text, comença relacionant la ciutat i l’individu, té una clara voluntat de dur a terme un estat utòpic on s’hi estableix automàticament una relació recíproca entre l’individu i la societat amb el que els dos han de ser justos i, sobretot, virtuosos.

Així, es desenvolupa una idea principal en la que consta en com les persones han de fer justícia. Aquesta justícia s'aconsegueix quan tots els membres d'una ciutat es troben en harmonia, ja que tothom té un rang diferent, no som iguals, i per això existeixen tres grans classificacions sobre les parts de la societat. Aquestes parts són els artesans, els quals fan referència a una classe baixa i practica les temprances. Els guerres: els quals practiquen els valors i es tracta d’una classe mitjana. Els filòsofs: els quals representen la classe més alta,ja que practiquen la saviesa i de certa manera, lluiten pel bé comú i és l’únic que sap que és el bé i la justícia.

Partint d'això, Plató deixa un clar exemple sobre aquesta idea de classes quan diu “el principi que qui per naturalesa és sabater ha de fer sabates i no una altra cosa”, per tant, l’autor ens mostra que un artesà mai podrà fer dins de la societat la funció de filòsof o guerrer,sempre s’haurà de mantenir en el seu propi rang, el d'artesà i per tant, practicar la temprança. A partir d'aquest equilibri entre totes les parts s'aconsegueix una societat justa i virtuosa.