Heràclit d'Efes. 

Frases escollides dels textos d'Heràclit:

'' El foc viu la mort de la terra; també l'aire viu la mort del foc. L'aigua viu la mort de l'aire, la terra la de l'aigua''
''Les coses fredes s'escalfen, el que és calent es refreda, el que és humit s'asseca, el que és eixut s'humiteja''.
''Els contraris s'harmonitzen, i, de la diversitat, en resulta la més bella harmonia, tot ha estat engendrat per la discòrdia''.
''En aquest ordre del món, el mateix per a tothom, no el va fer cap déu ni cap home, sinó que va ser sempre, és i serà; foc sempre viu, encès segons mesura i apagat segons mesura''.
''En la perifèria del cercle, l'inici i la fi coincideixen''.

En aquests cinc fragments d'Heràclit, veiem que el filòsof presocràtic defensa que el cosmos mai no ha estat creat, sinó que és etern, al igual que el foc, que és considerat com el principi i el fi de totes les coses, un canvi així mateix que provoca i regeix tot allò que succeeix a la natura i que l'eternitat avança i es transforma canviant d'un contrari a un altre però amb una raó comuna. Aquesta raó és el logos, ja que res no pot passar per atzar, creant així una perfecte harmonia ja que el naixement d'alguna cosa provoca o ve donada per la mort d'una altre. Aquesta idea defensa que l'estabilitat del cosmos es reduirà només en l'oposició de termes, la fi, on tot comença. Això és un constant periòdic que Heràclit anomena perifèria del cercle, un cercle que representa la perfecció. Aquest cercle és interminable igual que el foc és sempre viu, encès segons la mesura, tot el cosmos és etern. 

Comparació:

La comparació més habitual d'Heràclit és amb Parmènides. Mentre que el segon defensa que res no canvia, el primer considera que tot canvia i res no es manté, per tant, tot està en estat de constant flux. Heràclit també defensa la lluita de contraris, que formen part del cosmos i que són necessaris per al procés de l'evolució.