"Si la finalitat del govern és el bé de la comunitat, ¿què és millor per als homes, que els pobles estiguin sempre exposats a la voluntat incontrolada dels tirans, o que sempre hi hagi la possibilitat d'enfrontar-se als governants si fan un ús exorbitant del poder i el posen al servei de la destrucció en comptes d'aplicar-lo a la protecció dels béns dels súbdits?" John Locke: "Segon tractat sobre el govern civil"
Aquest text ens parla sobre el dret a rebel·lió que tenen les persones quan l'estat demostra que no té les aptituds per governar d'acord amb el mandat que li ha estat donat pel poble. Per tant, el dret a aixecar-se contra el govern que vetlla pels propis beneficis i no pels beneficis majoritaris.
John Locke comença dient que una rebel·lió no es produeix a la primera errada del govern, ja que el poble passa moltes errades dels qui governen. Tot i aquesta mena de perdó, si el cap de govern basa la seva tasca en la perversió, corrupció i abusos, el poble té dret a posar fi al seu mandat i posar el poder en mans d'altres persones que vetllin, realment, pel poble i pels drets que el poble té.
Per una altra banda, l'autor afirma que la millor manera d'evitar l'aixecament, és escollir un nou govern legislatiu. No dóna legitimitat a l'opció de la violència, ja que hi ha el risc de retornar a l'estat de guerra.
Com a solució. Locke proposa que s'han de mostrar els perills i la injustícia que comporta el fet de rebel·lar-se, a aquells més propensos a iniciar la rebel·lió. Per tant, per concloure, podríem considerar que Locke proposa una solució més democràtica que no pas bèl·lica.
