Powered By Blogger

viernes, 10 de mayo de 2013

No hi ha res bo o dolent; només bones o dolentes voluntats.

Aquesta frase va ser dita pel gran filòsof Immanuel Kant. Hi estic força d'acord. Ja que allò que fem o deixem de fer és per la pròpia voluntat. Per tant les coses bones o dolentes que ens passen depenen implícitament de la voluntat que hi posem. Les coses que fem les podem considerar bones o dolentes, però això no vol dir que ho siguin. Només és bo o dolent l'ànim amb que les fem, i és aquesta voluntat la que fa que les coses siguin bones o dolentes.

Biografia: Kant


Opinió: Immanuel Kant.



La filosofia de Kant m'ha semblat la més complexa fins al moment. I no sabria dir si això és bo o dolent. La veritat és que no m'ha desagradat la seva filosofia, però és costosa d'assimilar. No el podem classificar ben bé en un filòsof empirista, racionalista. El seu mètode és completament nou i això fa que la dificultat sigui encara més gran.

Personalment, estic content que aquest gran pensador de la història no entri a les proves de selectivitat. M'han agradat més filòsofs com Locke, Plató o Renné Descartes.

Tot i això, crec que és important estudiar totes les vessants de la filosofia per conèixer millor les diferents maneres de pensar segons el moment històric.


Anàlisi de causalitat



En aquest text Hume fa referència al principi de causalitat, el qual critica perquè considera que no es contradictori pensar que el futur pot ser diferent del passat, ja que no hi ha cap demostració per mitjà de la raó que afirmi que d'una causa se li ha de derivar el mateix efecte. També afegeix que el costum és el que mou les nostres ments i ens fa creure en aquests efectes probables.

Aquest text de David Hume és una crítica al principi de causalitat. Primer ens posa l'exemple d'Adam, un personatge bíblic que no té passat, no té experiència i per tant no té costum per esperar un futur probable. Llavors afirma que no és contradictori pensar que el futur pot ser diferent del passat, afegint que no hi ha cap argument de la raó que ens demostri que el futur ha d'estar d'acord amb el passat. Considera que sí hi ha una conformitat entre passat i futur, però aquesta és una qüestió de fet i per tant es basa en l'experiència, no admet arguments a priori.
Tanmateix afirma que la previsió que ens fa esperar per al futur els mateixos efectes del passat és el costum o hàbit. Aquest és el que guia la nostra ment, però no produeix coneixement sinó només probabilitat, creença.

Aquesta teoria que formula Hume clarament la podem relacionar amb els escèptics, ja que l'oposició de Hume al principi de causalitat provoca que només tinguem veritats probables, per la qual cosa no podem arribar a la certesa absoluta. Aquesta afirmació és la que defensen els escèptics.

Dissolució del govern? O fotre el camp?

En aquest vídeo es poden veure les mentides sistemàtiques del govern espanyol. Després de llegir el fragment anteriorment comentat, convido a fer una reflexió sobre si el poble té dret a rebel·lar-se contra les mentides sistemàtiques de l'executiu de Rajoy. 


Potser seria bon moment per recordar aquesta part de la filosofia de Locke. En el cas més que probable que no hi hagi una dissolució del govern, la millor opció per la nostra nació es fotre el camp.


La dissolució del govern.

"Si la finalitat del govern és el bé de la comunitat, ¿què és millor per als homes, que els pobles estiguin sempre exposats a la voluntat incontrolada dels tirans, o que sempre hi hagi la possibilitat d'enfrontar-se als governants si fan un ús exorbitant del poder i el posen al servei de la destrucció en comptes d'aplicar-lo a la protecció dels béns dels súbdits?" John Locke: "Segon tractat sobre el govern civil"

Aquest text ens parla sobre el dret a rebel·lió que tenen les persones quan l'estat demostra que no té les aptituds per governar d'acord amb el mandat que li ha estat donat pel poble. Per tant, el dret a aixecar-se contra el govern que vetlla pels propis beneficis i no pels beneficis majoritaris.

John Locke comença dient que una rebel·lió no es produeix a la primera errada del govern, ja que el poble passa moltes errades dels qui governen. Tot i aquesta mena de perdó, si el cap de govern basa la seva tasca en la perversió, corrupció i abusos, el poble té dret a posar fi al seu mandat i posar el poder en mans d'altres persones que vetllin, realment, pel poble i pels drets que el poble té.


Per una altra banda, l'autor afirma que la millor manera d'evitar l'aixecament, és escollir un nou govern legislatiu. No dóna legitimitat a l'opció de la violència, ja que hi ha el risc de retornar a l'estat de guerra. 

Com a solució. Locke proposa que s'han de mostrar els perills i la injustícia que comporta el fet de rebel·lar-se, a aquells més propensos a iniciar la rebel·lió. Per tant, per concloure, podríem considerar que Locke proposa una solució més democràtica que no pas bèl·lica.

 

Majories.


Aquest text de John Locke ens explica que en el moment que l'home tria abandonar l'estat de natura i entra a formar part d'una societat, està acceptant implícitament d'abandonar part de la seva llibertat i diposita en l'estat la seva confiança per escollir aquelles decisions que afectin al poble, les quals seran escollides segons la llei de la majoria. L'home, en abandonar l'estat natural, accepta entrar en una societat en la que es forma un govern que ha estat escollit per vetllar pels interessos del seu poble i no pels seus propis interessos. Allò més adient pel poble és allò que ha escollit la majoria. Està clar que això no agrada a tota la població, però si a una part amplia dels seus membres. Si bé en l'estat natural tenia plena llibertat per fer i desfer els seus propis actes, en l'estat de llei tot i que segueix gaudint de llibertat, ha de tenir present a la resta de membres de l'estat i ha de respectar la seva llibertat i la seva voluntat.