Diferencies entre opinió, creença i saber (Tema 2)

Opinió--> Crec en X, però no n'estic convençut i no puc convèncer els altres.

Creença--> Crec en X, n'estic convençut però no puc convèncer els altres

Saber-->  Crec en X, n'estic convençut i puc convèncer els altres, per tant, X és veritat

Definicions Tema 1.

Defineix breument:

Saber vulgar: El saber vulgar es funda en l'experiència de la vida quotidiana, s'ocupa del que i no del per què.
Saber científic: S'ocupa de l'organització sistemàtica del coneixement i explica per què els fets són d'aquesta manera.
Tècnica: planteja reptes a la ciència, la impulsa a nous descobriments, la ciència no seria viable sense la tècnica.
Ciència: vol saber com es comporten les coses, construeixen l'experiència, la controla de manera que mostra els aspectes que interessa conèixer.
Mètode: manera de pensar prèviament planificada, ordenada i orientada a la consecució d'un fi.
Experiment: conjunt d'activitats planificades amb l'ajuda de formules matemàtiques, amb les quals es pretén descobrir com es comporten les coses.
Inducció incompleta: es recolza en una sèrie de comprovacions individuals, la conclusió no serà certa, sinó probable.
Hipòtesi: suposició provisional que encara no ha estat verificada.
Llei: hipòtesi que ja ha estat corroborada.
Verificació: una hipòtesi és certa quan els fets observats concorden amb els fets deduïts de la hipòtesi.
Comprensió: captar el sentit d'un esdeveniment, per la qual cosa cal situar-se dins dels fets.
Mite: narració sobre l'univers que no és satisfactori .
Mètode empiricoracional: parteix del fet que comptem amb dues fonts de coneixement, els sentits i l'enteniment, per mitjà dels quals accedim a dos nivells de realitat: el sensible i l'intel·ligible.
Racionalisme clàssic: combinació d'intuïció i deducció, segons el model de les matemàtiques.
Sil·logisme: raonament deductiu en el qual posades certes premisses, s'extreu la conclusió.
Revolució copernicana del coneixement: consisteix a transformar que té com a conseqüència la prioritat del subjecte per damunt dels objectes.
Joc de llenguatge: maneres d'utilitzar el llenguatge i model que descriuen situacions comunicatives. Tenen les seves pròpies regles.
Hermenèutica no normativa: aquella que no posa normes a la comprensió.
Filosofia pràctica: s'ocupa de l'acció. Ens convé elegir i ens orienta las accions humanes.
Ontologia: part de la filosofia que tracta sobre l'ésser.

Biografia d'Immanuel Kant

En aquest vídeo és veu la biografia de Immanuel Kant, quins van ser els seus referents a l'hora de filosofar i quines són les seves obres més destacables : 

Concepte còsmic de la filosofia

Aquest text és una adaptació d'un fragment de l'obra d'Immanuel Kant. En aquest text ens ensenya com s'aprèn a filosofar i ens ho intenta explicar sota el seu punt de vista.

Idees principals del text: Aprenem a filosofar a partir dels principis assumits després de fets ja succeïts.les bases de la filosofia es fomenten en dos conceptes diferents, un és el saber d’escola, és a dir, la recerca del saber com a ciència, buscant l’objectiu d’obtenir la unitat i la perfecció del coneixement. I l’altre concepte és el concepte còsmic, que ens presenta el saber en forma d’un conjunt de qualitats personals, que desemboquen en l’ideal del filòsof,  en la raó.

Un títol per aquest fragment de Kant: Bases de la filosofia

L'autor vol que entenem que el concepte d'escola, pretén arribar a semblar-se amb la ciència, per aconseguir una base comuna, i gràcies a això poder desenvolupar conceptes lògics a partir del coneixement. També ens explica, d'altra banda, que la filosofia va mes enllà del que ja sabem. D'aquesta manera, podem entendre que Kant es basa en l'aplicació d'aquests dos sabers per aprendre a fer filosofia. 
El que Kant ens intenta explicar és que la filosofia s’obté a partir d’un raonament que ve donat pels coneixements obtinguts, i que a la vegada es mira des de la raó humana, imposada pel filòsof.

Mite de la caverna

-Imagina't una espècie d'habitatge cavernós subterrani amb una llarga entrada, oberta a la llum, que s'estén a tota l'amplada de la caverna, i uns homes que estan allà dins des d'infants, lligats de cames i coll, de manera que han d'estar-se quiets i mirar únicament cap endavant, ja que els lligams no els deixen girar el cap; darrera seu, la llum d'un foc que crema una mica lluny i en pla superior, i entre el foc i els encadenats, un camí situat a dalt, al llarg del qual suposa que s'ha construït un envà semblant a les mampares que s'alcen entre els titellaires i el públic, per sobre del qual exhibeixen les seves meravelles.

-Ja ho veig-va dir.

-Doncs bé, imagina't ara, al llarg d'aquell envà, uns homes que transporten tota classe d'objectes, l'altura dels quals sobrepassa la paret, i estàtues d'homes i animals fetes de pedra i de fusta i de tota classe de matèries[...]

-Quina escena més estranya que descrius-va dir-i quins presoners més estranys!

-Iguals que nosaltres-vaig dir-, perquè en primer lloc, creus que els que estan així han vist res més d'ells mateixos o del seus companys que les ombres projectades pel foc sobre la part de la caverna que és just davant seu?

-Com-va dir- si durant tota la vida haguessin estat obligats a mantenir immòbils els caps?

-I dels objectes transportats? No deuen haver vist el mateix?

-Que més haurien de veure?[...]

-Així no hi ha dubte-vaig dir jo- que aquests homes no tindran per real cap altra cosa més que les ombres dels objectes fabricats.

Al principi hi ha l'admiració

Idees principals: Els primers filòsofs van començar a pensar per l'admiració sobre elements naturals. Ho feien per fugir de ignorantment de les altres persones que no es plantejaven el perquè de les coses. No busquen cap solució als problemes presentats, sinó que només busquen el coneixement en ells.

Títol: Origen de la filosofia 

Comentari:

La filosofia va sorgir en el moment que algunes persones volen fugir de l'estupidesa, moguts pels fenomens que veuen cada dia, ells es pregunten el per què passa allò. Actuen admirats per fenomens quotidians com per exemple l'univers o la natura. Pensen per fugir de la ignorància, que vol dir que pensen la causa de l'acció per no sentir-se inútils. Es preocupen per la causa i admiren davant el fenomen. El saber filosòfic és el que busca el saber en vista del coneixement i no per alguna utilitat. Es diferencia del saber científic ja que aquest saber busca el saber per poder aplicar-la i donar-hi alguna utilitat. Es diferencia del saber comú, ja que aquest està ple de prejudicis i no pretén ser un saber sistemàtic. Es diferencia del saber tècnic, ja que aquest persegueix el domini del món i va molt lligat amb el saber científic. Es diferencia del artístic ja que aquest narra histories de la vida quotidiana utilitzant el cinema, la literatura, l'art... Es diferencia del saber religiós, ja que aquest busca el saber en allò que és sagrat. Es un saber extrarracional. Com per exemple les creences religioses.

Activitat 4: Creus que la ciència és un saber superior?

                                                                   

Creus que la ciència és un saber superior?

Des del meu punt de vista, la ciència es un saber superior, ja que ofereix un resultat a un experiment a diferència d’altres sabers, com pot ser la filosofia. Però no cal oblidar que la ciència no es l’únic coneixement. En aquest aspecte no s’ha de ser un cientifista. Si la ciència no es capaç de respondre a una pregunta no vol dir que allò no existeixi o sigui mentida. Per exemple: la ciència no ha estat capaç de demostrar la existència de Déu, però això no vol dir que Déu no existeixi. En conclusió, crec que la ciència es un saber superior, però tampoc s’ha de deixar de banda altres sabers com la filosofia ja que ens podem aportar altres coneixements. 

Activitat 3: Actituds cientifistes

Dels següents fragments de converses, indica quins mantenen actituds cientifistes i quins no.

- ANDREU. Aquesta explicació no em serveix, potser aquesta persona és tan altruista perquè els seus gens ho determinen. Cientifista 

SÒNIA. Ets un reduccionista; si la ciència no et confirma les coses, tu no les admets. No cientifista 

ANDREU. Mira Sònia, tens raó. Com que no està demostrat científicament que Déu existeixi, per mi no te sentit que una persona se'n vagi a Ruanda i lliure allà la seva vida per Déu. Cientifista 







Filosofia és un saber però no és una ciència com avui
en dia la entenem.

Activitat 2: Preguntes de comprensió

-Escriu una definició de saber utilitzant les teves pròpies paraules.
El saber es captar la realitat, que la fixes sobre un subjecte i que pots expressar-la a altres subjectes

-Què significa que les dades de l'experiència han d'incloure's sempre en un context teòric que les faci intel·ligibles?
Els objectes o els fers han d'estar referits per un concepte per poder referir-nos a ells de forma concreta

-Quin tipus d'experiència, d'entre  les anomenades, pot produir contemplar un quadre? Descriu-la
Artística. Narra una història, una realitat, l'experiència del artístic i els sentiments que vol expressar.

-Hi ha alguna relació entre el saber científic i el tècnic? Justifica la resposta.
El tecnològic dona las pautes i el científic les duu a terme. No existiria la tecnologia sense la existència de la ciència.



"Bell és allò que sense concepte plau
universalment" Kant.

Activitat 1: Redacció sobre la Filosofia

Filosofia

Com bé deia Bertrand Rusell, la filosofia és quelcom intermedi entre la teologia i la ciència. També deia que entre la teologia i la ciència existeix una terra de ningú, i aquesta terra s’anomena filosofia.

Aristòtil explica en una de les seves teories que els homes comencen a filosofar moguts per l’admiració. Primerament amb coses mes comuns, però després amb camps més amplis com la producció de l’Univers.

Gilles Deleuze per la seva banda, diu que la filosofia serveix per sentir tristesa, per detestar quelcom estúpid, fa de les coses estúpides una cosa vergonyosa.

Al llarg de la historia els homes amb coneixement han estat els que han iniciat les revolucions, com per exemple els il·lustrats, que van ser capdavanters amb un canvi a la política durant la revolució francesa. Per la majoria dels filòsofs el que dóna sentit a la vida és la filosofia, on es poden formular preguntes i veure que no tot és el que sembla.