Més val ser Sòcrates insatisfet que ximple satisfet.

Aquesta frase és del filòsof John Stuart Mill. Per entendre bé l'oració i el seu significat cal entendre el concepte tant de Sòcrates insatisfet, com el de ximple satisfet.

El ximple satisfet és aquella persona o persones en les quals no veiem cap tipus d'inquietud existencial en el seu pensament. Persones que ignoren els conceptes intel·ligibles i només es fixen i donen importància als tangibles. Aquest caire de persones són felices amb allò que és material i són capaces de tenir una vida plena amb coses materials ja que no donen cap tipus d'importància a preguntes que hi poden aparèixer a la seva ment. Homer Simpson és un gran exemple del ximple satisfet.

En canvi, el concepte de Sòcrates satisfet fa referència a aquelles persones mogudes per la inquietud de saber més. Aquesta ambició per saber més portarà a fer-se més preguntes, de les qual buscarà una resposta per quedar satisfet. Al trobar aquesta resposta, li tornaran a sorgir més preguntes, el qual comporta que mai no quedarà satisfet perquè no obtindrà la resposta final. Un exemple d'aquestes persones són els filòsofs o pensadors.

Sota el meu punt de vista, tots dos tipus de persones poden arribar a la felicitat, ja que cadascuna té una concepció diferent d'aquesta i lluita per aconseguir-la. L'un es basa en la satisfacció material, mentre que l'altre busca la satisfacció del saber. Així doncs, no hi estic d'acord amb la frase de Mill, ja que cadascú pot ser feliç amb diferents coses i reptes.