Verificabilitat i falsabilitat

En aquest text, l'autor ens explica fonamentalment que els enunciats empírics no es poden verificar totalment, però en canvi, si que es poden falsejar a partir de contrastes i proves empíriques. A més, diu que els enunciats no són deduïbles d'enunciats singulars, però que si que poden ser el contrari d'aquests últims i per tant, els poden falsejar. Es possible deduir a partir de la veritat d'un enunciat singular, la falsedat d'un universal.

Títol: Allunyant-se de la falsedat

El que Popper defensa és que no hi ha fets sense una teoria, i que aquesta teoria, sempre pot ser refutada, en el cas d'enunciats naturals. Diu que no hi ha cap justificació vàlida per passar d'enunciats singulars a enunciats universals i per tant, cap forma de obtenir enunciats universals certs a partir d'un singular. Contràriament, diu que a partir d'un enunciat singular fals, si que es pot obtenir deductivament la falsedat d'un enunciat universal. Per això l'autor pensa que el coneixement científic és probable, perquè molts enunciats no han estat encara falsejats i que per tant, un sistema científic, com diu en el text, no pot ser seleccionat d'una vegada per sempre en un sentit positiu. En definitiva, que cada cop ens allunyem més de allò fals, en comptes d'apropar-nos a la veritat.

El falsacionisme defensa que no es poden obtenir conclusions universal a partir d'enunciats singulars, sinó que de la falsedat d'enunciats singulars es conclou deductivament la falsedat d'enunciats universals i, per tant, que tots els enunciats científics naturals es poden rebutjar tard o d'hora, i que cap pot assolir una veracitat per sempre. D'altra banda, el inductivisme, defensa que la ciència és probablement certa i que els enunciats que no es poden comprovar empíricament, és a dir, verificar-se, no són científics  i no tenen veritat.