Olor a estiu!

Ha estat un curs molt bo, millor que altres!

Encarem aquest estiu amb il·lusió i ens preparem per carregar forces per 2on de Batxillerat! Gràcies a tots els companys i ens veiem aviat! Ha estat un plaer compartir la filosofia amb tots vosaltres a través d'aquest bloc!

Bon estiu!

Martin Heidegger.

Les últimes sessions de classe de Filosofia i Ciutadania vam poder veure un documental sobre la vida de Martin Heidegger. Aquí poso el vídeo, un documental molt interessant de la BBC que parla de les vivències i accions de Heidegger, un filòsof nazi.

"Qui té grans pensaments, normalment comet grans errors"

Martin Heidegger                  

Definicions tema 10.

Intel·lectualisme moral: Posició de l'actitud socràtica que estableix que és impossible obrar malament expressament i qui ho fa és per ignorància. Defensa que el saber és igual que la virtut.

Maièutica: Mètode de Sòcrates que expressa l'art de donar a llum la veritat

Hedonisme: Posició que defensa que ser feliç és experimentar plaer i aconseguir evitar el dolor. Identifica el bé moral amb el plaer. Posició que defensa Aristòtil.

Autorrealització: Aconseguir allò que és propi de l'ésser humà.

Prudència: Constitueix la saviesa pràctica perquè ens ajuda a deliberar bé i a trobar el terme mig entre el defecte i l'excés.

Autosuficiència: Valer-se per si mateix sense dependre de res ni de ningú.

Pau interior: Defensada pels estoics. Fer-se insensible al sofriment i a les opinions alienes, no dependre del destí i ser amos de nosaltres mateixos.

Utilitarisme: És un hedonisme social, considera que els éssers humans tenim uns sentiments socials com la simpatia. Consisteix a arribar a la màxima felicitat per al màxim nombre de persones.

Aritmètica del plaer: Introduïda per Jeremy Bentham. Defensa que hem de fer allò que suposi més plaer i menys dolor, per tant, consisteix a sumar plaers i restar dolors. Té dos supòsits: Tots els plaers són iguals en qualitat i els de les diferents persones es poden comparar entre si per arribar a un màxim total del plaer.

Ètica deontològica: Iniciada per Kant, es preocupa pel deure, li importa la forma i no els continguts, per tant és una ètica formal. Allò important és el deure moral.

Ètica teològica:Teoria ètica que se centra en la finalitat i no pas en el deure moral

Imperatiu categòric: Ordres que obliguen de forma universal i incondicional i tenen la forma de "has de fer x"

Autonomia moral: El subjecte es dóna a si mateix la llei moral.

Porc satisfet



A la gran sèrie de dibuixos animats dels Simpsons veiem un clar exemple de porc satisfet en la figura de Homer Simpson. Un home que és feliç amb allò que és material i ignora tot allò intel·ligible. Aquí en teniu un dels molts exemples que es veuen reflectits a la sèrie.

Més val ser Sòcrates insatisfet que ximple satisfet.

Aquesta frase és del filòsof John Stuart Mill. Per entendre bé l'oració i el seu significat cal entendre el concepte tant de Sòcrates insatisfet, com el de ximple satisfet.

El ximple satisfet és aquella persona o persones en les quals no veiem cap tipus d'inquietud existencial en el seu pensament. Persones que ignoren els conceptes intel·ligibles i només es fixen i donen importància als tangibles. Aquest caire de persones són felices amb allò que és material i són capaces de tenir una vida plena amb coses materials ja que no donen cap tipus d'importància a preguntes que hi poden aparèixer a la seva ment. Homer Simpson és un gran exemple del ximple satisfet.

En canvi, el concepte de Sòcrates satisfet fa referència a aquelles persones mogudes per la inquietud de saber més. Aquesta ambició per saber més portarà a fer-se més preguntes, de les qual buscarà una resposta per quedar satisfet. Al trobar aquesta resposta, li tornaran a sorgir més preguntes, el qual comporta que mai no quedarà satisfet perquè no obtindrà la resposta final. Un exemple d'aquestes persones són els filòsofs o pensadors.

Sota el meu punt de vista, tots dos tipus de persones poden arribar a la felicitat, ja que cadascuna té una concepció diferent d'aquesta i lluita per aconseguir-la. L'un es basa en la satisfacció material, mentre que l'altre busca la satisfacció del saber. Així doncs, no hi estic d'acord amb la frase de Mill, ja que cadascú pot ser feliç amb diferents coses i reptes.

Ètica a Nicòmac.

Aquest fragment va ser escrit per Aristòtil un dels grans pensadors de l'antiga Grècia i deixeble de Plató. En aquest text i sobretot en el seu títol( Obra conforme la virtut més perfecte) podem veure que ens vol fer entendre que hem d'obrar conforme les nostres virtuts, i hem d'escollir el millor camí per obrar i aconseguir la felicitat.

L'home sempre actua de forma racional i amb sentiments, diferencia l'home de l'home bo i ens explica que l'acció de la vida i de la nostra manera d'obrar ens classifiquen en els dos estats de la humanitat. Aquestes són les idees principals del text d'Aristòtil.

El text es mostra que el fi de l'home és aconseguir la felicitat i que aquesta depen de molts factors. Segons l'autor, l'home tan sols aconsegueix autor-realitzar-se a partir d'actuacions racionals que ens permetin escollir entre el bé i el mal, i a partir de la virtut arribarem a l'excel·lència i aquesta ens portarà a la felicitat d'una vida completa. Per tant, la felicitat és un llarg camí a recorre, no és qüestió d'un instant efímer.

Humano demasiado humano.

Us enllaço el documental sobre la vida del gran pensador francès Jean-Paul Sartre. Crec que és un documental molt interessant per veure. Aquesta es la primera part del documental, el podeu seguir per la pàgina de Youtube.

Jean-Paul Sartre.

1. On va estudiar Sartre?
A l'escola normal superior.
2.Què opinava ell sobre els valors?
Negava l'ordre, la família i la fidelitat. Creia en un univers sense valors perquè defensa que no hi ha valors absoluts.
3.Quin corrent filosòfic el va influir?
La fenomenologia.
4.Quin és el nom de la seva novel·la filosòfica més important?
La nàusea.
5.Quina importància té per a ell l'existència?
No té sentit, hem nascut per casualitat. La vida és absurda.
6.Quin és el nom de l'assaig més important de la seva primera època?
L'ésser i en no-res
7.Que és l'autenticitat?
La reflexió seria i serena de la pròpia existència.
8.Qui era Heidegger?
El filòsof que va influir a Sartre en la filosofia de l'ésser i el no-res.
9.Quin és el títol de la revista que va crear?
Les temps modernes.
10.Què significa que l'infern són els altres?
Significa que estem exposats als altres i a la seva mirada que pot ser una amenaça per nosaltres.
11.Quina concepció defensava sobre la fidelitat?
La nega perquè es deriva de la seva concepció sobre la llibertat absoluta.
12.Com es titula el llibre de Simone de Beauvoir que més ha influït al feminisme?
El segon sexe.
13.Quin és el títol del llibre de Sartre que més l'apropa al marximse?
Crítica de la raó dialèctica.
14.Quin canvi es va dur a terme en la segona època?
Desapareix la llibertat individual i creu en la col·lectiva. Pensa que serem lliure quan la societat assoleixi el grau de llibertat.
15.En quin any va guanyar el Premi Nobel? Per què el va rebutjat?
L'any 1964 li va ser atorgat el Nobel. El va rebutjar perquè no seria coherent amb ell mateix i per raons ètiques i de coherència personal.
16.Quina ideologia va defensar en els seus últims anys?
Anarquisme
17.Quin fet històric el va influir fortament?
Les rebel·lions del maig del 1968 protagonitzades per estudiants.
18. Quin diari extremista va dirigir?
La causa del poble
19. Què opinava sobre el terrorisme?
Que és la bomba atòmica dels pobres.
20. Per què va ser considerat com una brúixola ètica?
Perquè tothom es preguntava que pensava Jean-Paul dels esdeveniments que passaven en aquella època.

Definicions tema 9.

Amoral: Aquell que no té sentit moral, per tant, no és amo dels seus actes i no s'identifica ni amb el bé ni amb el mal.

Immoral: Comportament desviat respecte allò que és moral.

Temperament: Conjunt de sentiments i passions que resulta difícil de modificar.

Virtut: Tenir l'hàbit de fer el bé.

Consciència moral: Capacitat humana d'adonar-se que unes formes de vida, valors o principis morals són millors que altres.

Responsabilitat: Capacitat de respondre i ser amos dels nostres actes.

Llibertat externa: Manca de coacció externa.

Llibertat interna: Absència de coacció interna. Podem decidir per un mateix sobre les qüestions que ens afecten.

Determinisme: Estem determinats per un seguit de factors. Actitud que defensa que res no té successió sense una causa.

Condicionament: Influència que ens afecta però que no ens determina.

Destí:  Llei que regeix l'Univers per la qual tot ha de succeir perquè ha de passar. No tenim cap possibilitat d'escollir o de canviar el destí.

Principi de causalitat: Tota causa té un efecte i tot efecte una causa.

Determinisme econòmic: Explica les etapes històriques, els modes de producció com a determinades per la infraestructura econòmica, i la consciència com a determinada pel lloc que cada individu ocupa en el procés de producció.

Indeterminisme: No estem determinats per factors, sinó que som lliures. També anomenat llibertarisme.

Autonomia moral: Poder decidir per un mateix el que està bé i malament, sense dependre d'altres persones.

Nivell preconvencional: La persona té per just el que satisfà els seus interessos. Les persones es deixen emportar pels impulsos egoistes.

Nivell convencional: La persona considera just allò que concorda amb les lleis de la societat o del grup. Reconeix i admet les normes per adaptar-se.

Nivell postconvencional: Distingeixen entre les normes de la societat i els principis morals. Són persones autònomes. Respecten amb igualtat la dignitat dels humans.

Lògica de la cura: Sentit de la compassió i responsabilitat per aquells que necessiten ajuda.

Preguntes de comprensió. 

1. És compatible afirmar l'existència de Déu amb la idea que els éssers humans tenen llibertat?

Sí, aquesta idea de poder afirmar la compatibilitat la veiem reflectida en Sant Agustí quan deia que: Déu crea l'ésser humà lliure per triar entre la virtut i el pecat.

2.Com expliquen els deterministes científics l'experiència espontània de la llibertat?

Els deterministes es basen en l'idea de que tota causa té un efecte, i que tot un efecte té una causa i venen determinats per la llei que regeix l'univers.

3.Quins efectes estarien mancats de sentit si es nega que els éssers humans tinguem un lliure arbitri?

-Existència dels mons morals, jurídic, polític i religiós.

- Lloança i reprovació de certes conductes humanes

-Creativitat estètica i científica

-La convicció amb que actuem de ser lliures

-La responsabilitat dels nostres actes.

4.Pot haver-hi dos usos diferents de la idea de causa? Com ajudaria el fet de fer-ne la distinció a la comprensió de la llibertat de les persones?

Pot haver-hi diferents usos de la idea causa. Allò per què una caso és o es fa, antecedent necessari d'un efecte o allò per què algú fa algun acte.

Definicions tema 8.

Monisme materialista: teories que expliquen el psiquisme humà com a una conseqüència del cervell tan desenvolupat.

Materialisme emergentista: Posició que considera que el que és mental no es redueix allò que és físic, però que si que emergeix evolutivament del que és físic.

Dualisme platònic: Posició defensada per Plató, l'ésser humà està compost de cos i ànima i l'ànima és immortal i immaterial i ja existia abans d'unir-se al cos.

Hilemorfisme: Posició defensada per Aristòtil que considera que l'ànima i el cos són complementaris i inseparables. Només es poden separar en la nostra imaginació.

Dualisme interaccionista: Tesi defensada per John C. Ecles, manté que la ment i el cervell són realitats diferents, hi ha fets que reclamen una ment auto-conscient, el cervell per si sol és insuficient.

Interaccionisme emergentista: Karl Popper sosté que no tot el que és real ha de ser material i que la ment és un producte evolutiu del cervell. Per Popper existeixen tres mons que interactuen entre si.

Raó teòrica: S'ocupa d'allò que no pot ser d'altra manera, objectes o esdeveniments. Per tant, tracta de fets necessaris.

Raó pràctica: S'ocupa d'allò que pot ser d'altre manera, s'encarrega de plantejar quins fins hem de perseguir els éssers humans i entén que quan algú fa bé aquesta funció és un home prudent. L'objectiu, per tant, és assolit la felicitat

Raciovitalisme: Teoria de Ortega y Gasset, la qual defensa que la raó vital no és la vida com a raó sinó com un element constitutiu de la vida.

Acció comunicativa: Acció orientada a l'entesa i al consens entre diferents locutors.

Acció estratègica: Obtenir mitjans per aconseguir fins.

Persona: Substància individual de naturalesa racional

Dignitat: Dret de les persones a no ser tractades com un mitjà. Les persones tenen un valor absolut i, per tant, s'han de tractar com un fi.

Existència encarnada: Dir que les persones existeixen significa que estan dotades d'una interioritat que els permet obrir-se al món.

Compromís: Conjunt de promeses compartides en què intervé la llibertat humana.

Proximitat: Donació de quelcom del propi ésser a una altra persona, sigui qui sigui, només pel fet de necessitar-ho.

L'amor com a responsabilitat

Aquest text és de Martin Buber i forma part de la seva obre més coneguda: Jo i Tu. Aquest fragment descriu la forma de concepció del món a traves dels ulls de l'amor, com a traves d'aquest sentiment els humans poden reconèixer els uns als altres de manera individual, i alhora reconèixer-nos a nosaltres mateixos i veure la exclusivitat que tenen totes les persones. També parla de com aconseguir la igualtat real entre tots a partir de l'estimació dels éssers i les seves peculiaritats, tenint en compte sempre els diferències entre els uns i els altres.

Ens mostra d'una manera molt senzilla la veritable visió del món i l'exclusivitat de totes les persones durant el text. Per a Buber la igualtat és més que un sentiment qualsevol, la igualtat sorgeix de la responsabilitat de cada individu del món, de la seva capacitat per estimar a la resta, per reconèixer-los tenint sempre en compte les seves diferències físiques com les morals.

Però en aquest text, l'autor va mes enllà i ens diu que a partir d'aquesta acceptació del tu i del jo estarem realitzant la tasca d'estimar a tots els éssers humans, i a partir d'això aconseguirem apropar-nos més a Déu.

Martin Buber.

Martin Buber va néixer a Viena l'any 1878 i va morir a Jerusalem l'any 1965. Fou un pensador jueu d'origen austríac. La seva família era originària de Lemberg, on va passar molt de temps de petit i on va ser educat en la tradició jueva. L'any 1892 va patir una crisi de fe i va començar a llegir a Immanuel Kant a Nietzsche entre d'altres. En aquesta crisi de fer també va aprendre l'alemany, el francès i l'hebreu. Era un sionista cultural i va ser molt crític amb el pensament de Herzl. Va dirigir diverses revistes durant aquests anys. L'any 1930, després d'haver servit per a la primera Guerra Mundial, va ser anomenat professor a la Universitat de Frankfurt del Main.

Però quan Hitler va ser anomenat canceller i president alemany l'any 1933, Martin Buber va haver de fugir del país per la persecució nazi als jueus.

La idea bàsica del seu pensament és la relació del jo-tu, en la qual radica l'autenticitat de la persona i que és el centre de la seva concepció religiosa, de l'home, de la psicoteràpia i de la filosofia social. Existir és sempre entrar en relació amb els altres, no té cap mena de sentit parlar d'un jo aïllat perquè per definir-se necessita oposar-se a altres individus o al món. En aquest sentit del seu pensament contradiu  Descartes i les seves idees solipsistes. 

Verificabilitat i falsabilitat

En aquest text, l'autor ens explica fonamentalment que els enunciats empírics no es poder verificar totalment, però en canvi, si que es poden falsejar a partir de contrastar i de fer proves empíriques. A més, diu que els enunciats no són deduïbles d'enunciats singulars, però que si que poden ser el contrari d'aquests últims i per tant, es poden falsejar. Llavors podem dir que es possible deduir a partir de la veritat d'un enunciat singular, la falsedat d'un enunciat universal.

Un possible títol per aquest text seria: Allunyant-se de la falsedat.

El que Popper defensa és que no hi ha fets sense una teoria, i que aquesta teoria, sempre pot ser refutada, en el cas d'enunciats naturals. Ens explica que no hi ha cap justificació vàlida per passar d'enunciats singulars o enunciats universals i per tant, cap forma d'aconseguir enunciats universals certs a partir d'un singular. Contràriament, diu que a partir d'un enunciat singular fals, si que es pot aconseguir deductivament la falsedat d'un enunciat universal. Per això l'autor pensa que el coneixement científic és probable, perquè molts enunciats no han estat encara falsejats i que per tant, un sistema científic, com diu en el text, no pot ser seleccionat d'una vegada per sempre en un sentit positiu. En definitiva, que cada cop ens allunyem de la mentida, en comptes d'apropar-nos a la veritat.

El falsacionisme defensa que no es poden aconseguir conclusions universals a partir d'enunciats singulars, sinó que de la falsedat d'enunciats singulars es conclou deductivament la falsedat d'enunciats universals i per tant, que tots els enunciats científics naturals poden ser rebutjats tard o d'hora, i que cap pot assolir una veracitat per sempre. D'altra banda, el inductivisme defensa que la ciència és probablement certa i que els enunciats no es poden comprovar empíricament, és a dir, verificar-se, no són científics i no tenen veracitat.

Auschwitz-Birkenau.

El segon dia de viatge vam posar direcció al camp de concentració d'Auschwitz i al camp d'extermini de Birkenau. Allà ens esperava el guia, que ens va explicar les horribles històries que van tenir lloc en aquell indret de la geografia polonesa. Durant la visita al primer camp, vam poder veure tots els objectes que els nazis havien tret a les families jueves. El que més impacte em va causar van ser les tones de cabell que els nazis havien tret als jueus per fer matalassos. Totes les maletes i els objectes trencats que vam veure a les vitrines d'aquell lloc feien que les llàgrimes fossin als nostres ulls. Les històries que explicava el guia eren esgarrifoses. Crec que en el moment en que explicava les històries, a tots els alumnes ens apareixia la mateixa pregunta al cap: Com persones van ser capaces de fer aquell genocidi? 

La frase que més em va impactar va ser la que el general nazi els hi deia als jueus que arribaven al camp: L'única manera de sortir d'aquí és per la xemeneia.

Per acabar la visita d'aquell primer cap, vam veure els forns crematoris. Era el lloc més fred d'aquell camp. Al entrar en aquells forns, tots els alumnes vam quedar totalment en silenci. Un silenci molt impactant, que ens feia la idea del que havia passat setanta anys enrere. Després de sortir d'Auschwitz, vam posar rumb a Birkenau. La imatge del camp era la típica dels films sobre la segona guerra mundial i vam tenir l'ocasió de veure els barracons on dormien els jueus i on feien les seves necessitats. Després de veure els dos camps vaig escoltar un comentari d'un company que deia: "els nazis no eren humans". Però el que jo crec que crec, i el que realment fa por, és que humans fossin capaços de fer aquell genocidi, el major de la historia, basat en idees totalment irracionals. Per a mi, ha sigut el lloc amb més historia i l'indret que més m'ha agradat de tots els viatges que he fet. He d'agrair a l'escola l'oportunitat que ens van brindar al poder visitar aquell pou de historia.

"El treball us farà lliures"

Psique i logos. Aristòtil.

Aristòtil va néixer a Estageira el 384 aC. El seu pare Nicòmac era el metge personal del rei Amintes III de Macedònia. A l'edat de divuit anys, es vatraslladar a Atenes per continuar la seva educació a l'Acadèmia platònica i Plató va ser el seu mestre. Aristòtil va romandre a l'Acadèmia durant gairebé vint anys, primer com a alumne i posteriorment com a professor, fins després de la mort de Plató el 347 aC.Quan va morir Plató, va marxar d'Atenes i en aquest període va confegir les seves pròpies teories. Va viatjar a l'Àsia Menor. Aristòtil, es va casar amb Píties, neboda o filla adoptiva d'Hèrmies. Ella li va donar una filla, a qui van anomenar també Píties. Més tard, va ser convidat per Filip II de Macedònia per convertir-se en el tutor del seu fill Alexandre el Gran.

Aristòtil va ser designat com a cap de la Reial Acadèmia de Macedònia. Durant aquest temps donà lliçons no només a Alexandre, sinó també a altres dos futur reis. L'any 335 aC va tornar a Atenes i va fundar la seva pròpia escola, la que es coneix com a Liceu. Mentre estava a Atenes, va morir la seva dona Píties i Aristòtil es va aparellar amb Herpília d'Estageira, que li va donar un fill, nen a qui van donar el nom del seu pare, Nicòmac. Els seus tractats més importants són el de Física, Metafísica, Ètica a Nicòmac, Política, De Anima (Sobre l'ànima) i la Poètica.A prop del final de la seva vida Alexandre va començar a sospitar de complots contra ell, i va amenaçar Aristòtil en algunes cartes. Després de la mort d'Alexandre, Eurímedon Hierofant va denunciar Aristòtil per no lloar als déus. Aristòtil va haver de marxar a la propietat de la família de la seva mare a Calcis, i comentà: "No vaig permetre que als atenencs pequessin dues vegades contra la filosofia". Va morir a l'illa d'Eubea de causes naturals l'any 322 aC, a l'edat de 62 anys. Aristòtil va nomenar conseller delegat al seu alumne Antípater i va deixar un testament en què va demanar ser enterrat amb la seva dona.

Us enllaço un vídeo sobre la seva vida: