El mite de la caverna.

El mite de la caverna el trobem al llibre de la República de Plató, on l'autor defensa la seva idea de l'existència de dos mons: el món sensible i el món intel·ligible. 

Si comentem el món sensible, podem veure que en aquest mite li correspon les ombres que veuen els homes de la caverna, els quals es trobem presoners. Aquests homes simbolitzen l'ànima que es troba presonera al cos humà. Una ànima que ha estat lligada al cos d'una manera accidental. Aquestes ombres representen que l'ésser humà només es capaç de veure allò que es sensible, les ombres que veu son la representació de les idees, perquè aquestes idees són els objectes del món intel·ligible il·luminades per la llum, una llum que representa el Sol i que a la vegada defensa l'idea suprema del pensament platònic: El Bé.

D'aquesta manera, Plató ens vol mostrar que no tothom està a disposició de contemplar les idees. Les persones només som capaces de contemplar les ombres, les aparences de les coses. El món de les idees es troba a les mans de pocs, els que tenen la sort de poder contemplar les idees són els filòsofs. A més, aquests pensadors han de guiar el camí de les altres persones per poder veure la llum del Bé.

Tot i això Plató ens vol ensenyar que una vegada el presoner es desprèn de les cadenes i es alliberat, representa que dins del món intel·ligible mor i la seva ànima queda alliberada de la presó del cos. Podríem objectar que és en aquest món on podem passar de les aparences a la veritat. La veritat no és fàcil de descobrir ja que diu que quan mira el sol queda ceg i no pot veure bé. Aquest camí que ens marca Plató té la finalitat d'arribar a la superidea del BÉ.

Per a que quedi més clara l'explicació veig convenient penjar aquest enllaç a un vídeo de Youtube. Aquí l'explicació és més gràfica: