El nacionalisme

El nacionalisme és una ideologia o moviment social que defensa que les persones corresponen o formen part d'una comunitat. Aquestes persones tenen un sentiment d'identitat amb aquesta comunitat i creuen sovint que aquesta hauria de formar el seu propi estat independent.

Aquesta ideologia és molt relacionable o es pot confondre sovint amb el patriotisme i és precís saber-ne la diferència. Entenem per patriotisme aquell sentiment que t'identifica amb una pàtria, mentre que el nacionalisme també té aquest sentiment d'identitat però incorpora una acció política.

En l'estat espanyol trobem res comunitats diferents que mostren aquest nacionalisme: Galícia, Euskadi i Catalunya. També podem veure un sentiment patriòtic a Castella, encara que aquest es més conegut. El nacionalisme català i basc són els que tenen un ressò mediàtic més important. Sota el meu punt de vista s'hauria d'eradicar el nacionalisme extrem, com la formació de grups terroristes del caire d'ETA a Euskadi o de la antiga banda terrorista catalana Terra Lliure. Però també voldria fer menció a un altre terrorisme d'una altre índole. Aquest terrorisme del que parlo són aquells atacs continus de nacionalistes espanyols cap a Catalunya o Euskadi. Un exemple d'aquesta falta de respecte el podem veure reflectit en moltes ocasions si posem la cadena de televisió Intereconomia. Crec l'ideal seria poder tenir una convivència entre aquestes comunitats de pau i tolerància. Lamentablement això no és així i queda molta feina per fer en el nostre país sobre aquest tema. 

A continuació podem veure aquests atacs de la cadena Intereconomia cap als catalans: 

En aquest vídeo podem veure que el senyor Eduardo Garcia insulta a la consellera de Sanitat catalana. Aquests atacs els podem veure cada dia a aquesta cadena. Terrorisme verbal.

Orgullosos de ser catalans: Un vídeo que ens parla sobre el nacionalisme català i el desig de que aquest sigui una nació amb l'aparició de estelades. 

Per acabar aquesta activitat m'agradaria recordar que cal que construïm una societat basada en el respecte en totes les comunitats.

Mite de la caverna- Matrix i el Show de Truman.

Us deixo un vídeo trobat al YouTube que parla sobre la relació entre el Mite de la Caverna de Plató i les dues pel·lícules: Matrix i el Show de Truman. Em sembla interessant ja que aquesta última la vam veure a classe i el vídeo explica amb claredat la relació de la qual alguns alumnes parlaven al treball del HootCourse. En aquest vídeo també surten preguntes importants de la filosofia que també varen ser tractades en el treball: La teva vida es real? Aquesta vida és de la teva pertinença? O ets un personatge més de la societat?

Definicions tema 6

Animal cultural: l'ésser humà és un animal peculiar amb una naturalesa biològica que s'obre a l'ordre cultural.

Individu: és qualsevol ésser complet que pertany a una espècie.

Individualisme possessiu: segons aquesta teoria, cada ésser humà és únic propietari de la seva persona i les seves capacitats i no deu res a la societat per elles.

Sociabilitat natural: parteix de la base que l'ésser humà és un animal polític que necessita la societat i la cultura, ja que aquestes aporten elements a aquest per realitzar-se.

Contractualisme: és el fruit d'un acord entre els éssers humans per evitar la lluita dels uns contra els altres.

Voluntat general: societat que ha estat basada en l'acord de tots els que la componen i està orientada cap a la llibertat.

Antropologia social: estudia la manera de viure dels diferents grups humans i l'evolució que ha experimentat l'ésser humà.

Socialització primària: té l'objectiu d'introduir el subjecte en la societat i es desenvolupa durant la primera etapa de la infantesa.

Universalisme: descobreix uns valors compartits, ens els quals destaca el respecte a les diferències culturals i entre les cultures.

Rol: paper que pren la persona dins d'una societat.

Cultura: és el complex de coneixements, creences, art, moral, dret, costums i altres aptituds i hàbits que l'home adquireix com a membre de la societat.

Subcultura: és la manera que tenen les persona de viure dins d'una cultura.

Contracultura: moviment de rebel·lió contra la cultura hegemònica, presenta un projecte de cultura i societat alternatives a la establerta.

Nous moviments socials: intenten aconseguir el poder a partir de xarxes socials, internet, per fes les seves convocatòries.

Civilització: síntesi dels trets més generals d'un conjunt de cultures que tenen relació entre elles.

Huntington: segons aquest autor, una civilització és l'agrupació cultural de més abast, el nivell d'identitat cultural més ampli que pot distingir un ésser humà d'un altre.

Etnocentrisme: analitza les cultures des del punt de vista de la pròpia cultura, que es converteix en la mesura per valorar les altres.

Racisme: ideologia que pensa que hi ha races inferiors.

Aporofobia: rebuig i menyspreu envers a aquelles persones que són pobres.

Multiculturalisme: civilització en la que hi ha moltes cultures barrejades.

Interculturalisme:  parteix del respecte a les altres cultures i proposa la trobada entre les diferents cultures en condicions d'igualtat.

Què hem de fer per conviure amb altres cultures?

L'ideal seria poder conviure totes les cultures juntes i integrades les unes amb les altres sense haver de patir per possibles incidents o disputes entre ells. S'hauria de lluitar per la tolerància i basar la relació entre aquestes cultures en el respecte dels costums i les tradicions de cadascuna. Això seria l'ideal, però cal lamentar que això no és així. Avui en dia trobem que la majoria de la població pateix aporofobia, que és el rebuig i el menyspreu envers al pobre. Per desgràcia no tractem igual a un àrab que treballa de metge, que a un de la mateixa ètnia i provinença  que treballa repartint propaganda en les barris marginals de la ciutat. No els mirem de la mateixa manera ni els hi tenim el mateix respecte a l'un que a l'altre. Un exemple més proper d'aquesta aporofobia, el vam poder veure reflectit en la campanya que va duu a terme el dirigint del Partit Popular de Badalona, el senyor Garcia Albiol. Aquesta campanya era racista i intolerant envers els immigrants d'un baix estatus social. Amb aquesta campanya, el Partit Popular va aconseguir guanyar les eleccions. Aquest resultat de victòria dóna molt per reflexionar sobre la mentalitat de la població local envers els immigrants i les altres cultures. Si volem construir una convivència bona i sense aquestes disputes que de ben segur a ningú els hi agrada, hem de respectar i tolerar tots els costums de les altres cultures. I el que em sembla més important, treure'ns els prejudici de que tots els immigrants que venen al nostre país venen a robar i no pas a treballar.

Com m'ha influït la meva família

Crec que la meva família m'ha influït d'una manera molt important al llarg de la meva infantesa. Han estat els meus pares els que, d'una manera o un altre, m'han educat i m'han ensenyat una sèrie de valors que jo he posat en pràctica durant el recorregut de la meva vida. La meva família ha tingut un paper fonamental en la meva educació i en la formació de la persona que actualment soc. Moltes vegades no sé com agrair-lis tot el que han donat per mi i per la meva educació. Crec que m'han influït d'una manera molt positiva i que sempre han buscat allò que era millor per mi. Em van donar una estabilitat durant la meva infantesa, m'han hagut de dir que no moltes vegades pel meu bé, i això a la llarga s'agraeix. En comparació amb altres nuclis familiars poc estructurats, jo he tingut la sort de tenir una família unida i mai he hagut de patir baralles ni males contestacions. Això m'ha influït positivament, ja que així m'estan educant en el respecte, solidaritat i l'altruisme. Abans de concloure aquest text sobre la meva família m'agradaria mencionar una frase amb la qual hi estic molt d'acord: Quan eduquis als teus fills, estaràs educant als teus nets. Hi estic molt d'acord ja que jo, el dia que tingui fills, els hi proporcionaré una educació del caire que me l'han donat a mi, així que cal ser molt meticulós a l'hora d'educar al teu fill, ja que les properes generacions seran educades de una forma similar.

Conclusions del film; El show de Truman.

CONCLUSIONS SHOW DE TRUMAN

 

Unes setmanes enrere, els alumnes del primer de batxillerat varem veure el film "El show de Truman. A més de centrar-nos en el gran film i la gran trama que ens ofereix el seu director, els alumnes ens varem fixar en la part filosòfica de la historia. La pregunta que crec que tots els alumnes ens vem plantejar després d'acabar de veure la pel·lícula va ser la següent: És real allò que vivim, o és tot una gran mentida?.

 

Després d'això i mitjançant la gran eina que és twitter, els alumnes varem poder discutir la part filosòfica del film. Entre els tuits més sonants cal descatar que molts dels alumnes varen veure una relació molt gran entre el Mite de la caverna de Plató i el Show de Truman. També varen trobar relacions amb la obra de teatro del gran dramaturg espanyol Pedro Calderón de la Barca, La vida es sueño. Ja que el protagonista( Segismundo ) es veu tancat a una torre sense saber la realitat sobre la seva vida.

 

Després d'haver vist aquest film, les preguntes sobre la realitat de tot plegat afloren a la nostre ment. Una frase que m'agradaria posar per concluir aquest text sobre el film el Show de Truman és la següent: Es molt fàcil vivir ficció que realitat i és molt difícil enfrontar-se a la veritat.