Verificabilitat i falsabilitat

En aquest text, l'autor ens explica fonamentalment que els enunciats empírics no es poder verificar totalment, però en canvi, si que es poden falsejar a partir de contrastar i de fer proves empíriques. A més, diu que els enunciats no són deduïbles d'enunciats singulars, però que si que poden ser el contrari d'aquests últims i per tant, es poden falsejar. Llavors podem dir que es possible deduir a partir de la veritat d'un enunciat singular, la falsedat d'un enunciat universal.

Un possible títol per aquest text seria: Allunyant-se de la falsedat.

El que Popper defensa és que no hi ha fets sense una teoria, i que aquesta teoria, sempre pot ser refutada, en el cas d'enunciats naturals. Ens explica que no hi ha cap justificació vàlida per passar d'enunciats singulars o enunciats universals i per tant, cap forma d'aconseguir enunciats universals certs a partir d'un singular. Contràriament, diu que a partir d'un enunciat singular fals, si que es pot aconseguir deductivament la falsedat d'un enunciat universal. Per això l'autor pensa que el coneixement científic és probable, perquè molts enunciats no han estat encara falsejats i que per tant, un sistema científic, com diu en el text, no pot ser seleccionat d'una vegada per sempre en un sentit positiu. En definitiva, que cada cop ens allunyem de la mentida, en comptes d'apropar-nos a la veritat.

El falsacionisme defensa que no es poden aconseguir conclusions universals a partir d'enunciats singulars, sinó que de la falsedat d'enunciats singulars es conclou deductivament la falsedat d'enunciats universals i per tant, que tots els enunciats científics naturals poden ser rebutjats tard o d'hora, i que cap pot assolir una veracitat per sempre. D'altra banda, el inductivisme defensa que la ciència és probablement certa i que els enunciats no es poden comprovar empíricament, és a dir, verificar-se, no són científics i no tenen veracitat.