Definicions tema 10.

Intel·lectualisme moral: Posició de l'actitud socràtica que estableix que és impossible obrar malament expressament i qui ho fa és per ignorància. Defensa que el saber és igual que la virtut.

Maièutica: Mètode de Sòcrates que expressa l'art de donar a llum la veritat

Hedonisme: Posició que defensa que ser feliç és experimentar plaer i aconseguir evitar el dolor. Identifica el bé moral amb el plaer. Posició que defensa Aristòtil.

Autorrealització: Aconseguir allò que és propi de l'ésser humà.

Prudència: Constitueix la saviesa pràctica perquè ens ajuda a deliberar bé i a trobar el terme mig entre el defecte i l'excés.

Autosuficiència: Valer-se per si mateix sense dependre de res ni de ningú.

Pau interior: Defensada pels estoics. Fer-se insensible al sofriment i a les opinions alienes, no dependre del destí i ser amos de nosaltres mateixos.

Utilitarisme: És un hedonisme social, considera que els éssers humans tenim uns sentiments socials com la simpatia. Consisteix a arribar a la màxima felicitat per al màxim nombre de persones.

Aritmètica del plaer: Introduïda per Jeremy Bentham. Defensa que hem de fer allò que suposi més plaer i menys dolor, per tant, consisteix a sumar plaers i restar dolors. Té dos supòsits: Tots els plaers són iguals en qualitat i els de les diferents persones es poden comparar entre si per arribar a un màxim total del plaer.

Ètica deontològica: Iniciada per Kant, es preocupa pel deure, li importa la forma i no els continguts, per tant és una ètica formal. Allò important és el deure moral.

Ètica teològica:Teoria ètica que se centra en la finalitat i no pas en el deure moral

Imperatiu categòric: Ordres que obliguen de forma universal i incondicional i tenen la forma de "has de fer x"

Autonomia moral: El subjecte es dóna a si mateix la llei moral.