Definicions tema 8.

Monisme materialista: teories que expliquen el psiquisme humà com a una conseqüència del cervell tan desenvolupat.

Materialisme emergentista: Posició que considera que el que és mental no es redueix allò que és físic, però que si que emergeix evolutivament del que és físic.

Dualisme platònic: Posició defensada per Plató, l'ésser humà està compost de cos i ànima i l'ànima és immortal i immaterial i ja existia abans d'unir-se al cos.

Hilemorfisme: Posició defensada per Aristòtil que considera que l'ànima i el cos són complementaris i inseparables. Només es poden separar en la nostra imaginació.

Dualisme interaccionista: Tesi defensada per John C. Ecles, manté que la ment i el cervell són realitats diferents, hi ha fets que reclamen una ment auto-conscient, el cervell per si sol és insuficient.

Interaccionisme emergentista: Karl Popper sosté que no tot el que és real ha de ser material i que la ment és un producte evolutiu del cervell. Per Popper existeixen tres mons que interactuen entre si.

Raó teòrica: S'ocupa d'allò que no pot ser d'altra manera, objectes o esdeveniments. Per tant, tracta de fets necessaris.

Raó pràctica: S'ocupa d'allò que pot ser d'altre manera, s'encarrega de plantejar quins fins hem de perseguir els éssers humans i entén que quan algú fa bé aquesta funció és un home prudent. L'objectiu, per tant, és assolit la felicitat

Raciovitalisme: Teoria de Ortega y Gasset, la qual defensa que la raó vital no és la vida com a raó sinó com un element constitutiu de la vida.

Acció comunicativa: Acció orientada a l'entesa i al consens entre diferents locutors.

Acció estratègica: Obtenir mitjans per aconseguir fins.

Persona: Substància individual de naturalesa racional

Dignitat: Dret de les persones a no ser tractades com un mitjà. Les persones tenen un valor absolut i, per tant, s'han de tractar com un fi.

Existència encarnada: Dir que les persones existeixen significa que estan dotades d'una interioritat que els permet obrir-se al món.

Compromís: Conjunt de promeses compartides en què intervé la llibertat humana.

Proximitat: Donació de quelcom del propi ésser a una altra persona, sigui qui sigui, només pel fet de necessitar-ho.