Auschwitz-Birkenau.

El segon dia de viatge vam posar direcció al camp de concentració d'Auschwitz i al camp d'extermini de Birkenau. Allà ens esperava el guia, que ens va explicar les horribles històries que van tenir lloc en aquell indret de la geografia polonesa. Durant la visita al primer camp, vam poder veure tots els objectes que els nazis havien tret a les families jueves. El que més impacte em va causar van ser les tones de cabell que els nazis havien tret als jueus per fer matalassos. Totes les maletes i els objectes trencats que vam veure a les vitrines d'aquell lloc feien que les llàgrimes fossin als nostres ulls. Les històries que explicava el guia eren esgarrifoses. Crec que en el moment en que explicava les històries, a tots els alumnes ens apareixia la mateixa pregunta al cap: Com persones van ser capaces de fer aquell genocidi? 

La frase que més em va impactar va ser la que el general nazi els hi deia als jueus que arribaven al camp: L'única manera de sortir d'aquí és per la xemeneia.

Per acabar la visita d'aquell primer cap, vam veure els forns crematoris. Era el lloc més fred d'aquell camp. Al entrar en aquells forns, tots els alumnes vam quedar totalment en silenci. Un silenci molt impactant, que ens feia la idea del que havia passat setanta anys enrere. Després de sortir d'Auschwitz, vam posar rumb a Birkenau. La imatge del camp era la típica dels films sobre la segona guerra mundial i vam tenir l'ocasió de veure els barracons on dormien els jueus i on feien les seves necessitats. Després de veure els dos camps vaig escoltar un comentari d'un company que deia: "els nazis no eren humans". Però el que jo crec que crec, i el que realment fa por, és que humans fossin capaços de fer aquell genocidi, el major de la historia, basat en idees totalment irracionals. Per a mi, ha sigut el lloc amb més historia i l'indret que més m'ha agradat de tots els viatges que he fet. He d'agrair a l'escola l'oportunitat que ens van brindar al poder visitar aquell pou de historia.

"El treball us farà lliures"