Idees innates

 

Aquest text pertany al filòsof britànic John Locke. Locke pertany al corrent empirista i va néixer l'any 1632. 

En aquest text l'autor comença negant les idees innates a partir d'un exemple d'un nen. Aquí es veu un dels arguments principals per negar l'existència d'aquestes idees innates. Un nen petit, no té coneixements de res a excepció dels ensenyaments que ha obtingut de persones adultes. El fet de tenir idees innates a la ment vol dir que les podem percebre i fer-les servis. Però per alguns no les percebem ni les entenem. Llavors no ens serveix de gaire tenir aquestes idees. Per Locke si els nens tinguessin aquestes idees les haurien de conèixer necessàriament i no els caldria cap ensenyament de persones adultes ja que el coneixement els hi vindria del naixement. En aquest moment es veu clarament el vessant empirista de l'autor, que considera que els coneixements els assolim a partir de l'experiència i de les coses que aprenem durant la vida. Per tant, no es pot afirmar que una idea es troba impresa a la ment i després negar que qualsevol la pugui percebre.

D'aquesta idea exposada per l'autor britànic, se'n pot contrastar la de les idees innates del racionalista Renne Descartes. Podríem dir que l'autor anglès critica l'existència d'aquestes idees. Descartes creu que els humans tenim idees innates, mentre Locke afirma que no hi ha res en l'enteniment que abans no hagi passat per l'experiència dels sentits.