-Imagina't una espècie d'habitatge cavernós subterrani amb una llarga entrada, oberta a la llum, que s'estén a tota l'amplada de la caverna, i uns homes que estan allà dins des d'infants, lligats de cames i coll, de manera que han d'estar-se quiets i mirar únicament cap endavant, ja que els lligams no els deixen girar el cap; darrera seu, la llum d'un foc que crema una mica lluny i en pla superior, i entre el foc i els encadenats, un camí situat a dalt, al llarg del qual suposa que s'ha construït un envà semblant a les mampares que s'alcen entre els titellaires i el públic, per sobre del qual exhibeixen les seves meravelles.
-Ja ho veig-va dir.
-Doncs bé, imagina't ara, al llarg d'aquell envà, uns homes que transporten tota classe d'objectes, l'altura dels quals sobrepassa la paret, i estàtues d'homes i animals fetes de pedra i de fusta i de tota classe de matèries[...]
-Quina escena més estranya que descrius-va dir-i quins presoners més estranys!
-Iguals que nosaltres-vaig dir-, perquè en primer lloc, creus que els que estan així han vist res més d'ells mateixos o del seus companys que les ombres projectades pel foc sobre la part de la caverna que és just davant seu?
-Com-va dir- si durant tota la vida haguessin estat obligats a mantenir immòbils els caps?
-I dels objectes transportats? No deuen haver vist el mateix?
-Que més haurien de veure?[...]
-Així no hi ha dubte-vaig dir jo- que aquests homes no tindran per real cap altra cosa més que les ombres dels objectes fabricats.
No hay comentarios:
Publicar un comentario